dimecres, 11 d’octubre del 2017

Sortirà un alvocat? - Dia 1


 Com que no em costa res, he intentat a veure si a partir d'un pinyol d'alvocat aconsegueixo fer-ne créixer un arbre.

 Dia 1:


 Després de menjar-me l'alvocat, vaig guardar el pinyol. Vaig omplir un recipient amb aigua. Vaig punxar el pinyol amb quatre escuradents per tal que s'aguantés, i el vaig deixar flotant en l'aigua. Està amb 4 escuradents perquè amb dos es quedava cap per avall.

 Ara toca esperar...

dilluns, 1 d’agost del 2016

I les flors de l'hibisc eren de color...


 Dues setmanes més tard, s'ha resolt el misteri :-D

 Em vaig passar uns dies observant l'evolució de les floretes:


Però elles seguien sense mostrar-se:



 Fins que abans d'ahir al vespre un parell es van començar a obrir:



 Vermelles!!!

 Ahir ja van començar a treure el cap:



 I avui ja estaven del tot obertes :-D









dimecres, 13 de juliol del 2016

De quin color seran?



 Fa un mes i mig que vaig "adoptar" aquest hibisc. El vaig comprar sense saber de quin color tindria les flors, i ahir, mentre regava, vaig veure que aviat em traurà del dubte :-)

 De quin color seran les flors?

dimarts, 15 de setembre del 2015

Coca de xocolata al microones


 Necessites fer una coca ràpida en 5-10 minuts?

 No vols engegar el forn?

 Vols fer alguna cosa tan fàcil que pugui fer fins i tot un nen petit?

 Vols fer una coca per algú, però ha de ser petita (per 1-2 persones)?

 Aquesta coca és perfecta :-) Només necessites una tassa grossa, una cullera i un microones. I els ingredients, és clar!


  • 4 cullerades de sucre
  • 2 cullerades de cacau (jo he agafat xocolata en pols de la de fer xocolata desfeta)
  • 4 cullerades de farina
  • 1 ou
  • 3 cullerades de llet
  • 3 cullerades d'oli
 Poses tots els ingredients a la tassa. En aquest ordre, no cal ni netejar la cullera :-) (bé, espolsar-la sí, eh!) Amb la mateixa cullera els remenes, fins que quedi una massa uniforme. Poses la tassa al microones, 3-4 minuts a la màxima potència.

 I ja està. Esperes una mica que es refredi i ja te la pots menjar!

 Jo no l'he tastat, però per l'olor que feia tota la casa i el fet que no n'ha quedat ni una engruna, molt dolenta no havia pas de ser...

dijous, 2 de juliol del 2015

divendres, 26 de juny del 2015

Flor globus


 I, per descomptat, la flor globus (bé, la campaneta) segueix vivint, tan feliç com sempre.


 L'any que ve, que ja farà 3 anys que la tinc, en "transplantaré" un esqueix. Veurem si funciona.

 I properament... les noves incorporacions a la família! :-D

dilluns, 27 d’abril del 2015

El roser


 L'any passat, poc després de Sant Jordi, vaig comprar un roser de color taronja. El vaig plantar molt a prop del carrer, sabent que algun dia m'enduria alguna decepció, ja que algú em "robaria" alguna rosa. Això ja ho tenia assumit.

 Per sant Jordi, el roser ja havia començat a treure roses, com aquesta:


 Sincerament, el dia de Sant Jordi no esperava arribar a casa i que la rosa encara seguís allà. Però hi va seguir. I el roser es va anar fent maco. Tant, que ahir li vaig fer una foto per enviar-la a la mama:


 Maco, no?

 Volia tallar alguna de les roses per posar-la en un gerro, però encara en tenia de Sant Jordi, i vaig pensar que ja ho faria un altre dia.

 Doncs us podeu imaginar la cara que se m'ha quedat avui quan he arribat de treballar i no he vist la rosa, i en mirar el roser, m'he trobat això:


 No és que m'hagin "robat" una rosa. Ni tampoc m'han robat un parell de roses. És que m'han arrencat mig roser. A la foto no es veu bé, però està trencat de mala manera. No sé si el podré recuperar, el que sé segur és que aquest any no tornarà a estar com estava aquest matí quan he marxat a treballar.

 Em pregunto qui ho pot haver fet, i per què. Entenc que agafis una rosa. Però, per què trencar (i mig matar) un roser?

 Només espero que a qui sigui que ho hagi fet, el roser l'hagi recompensat amb una bona esgarrinxada!

dimecres, 4 de març del 2015

S'acosta la primavera!






 Un narcís florit, un altre a punt, i el jacint ja traient la flor. Això he vist aquest matí sortint de casa :-)

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Il.lusió


 La veritat és que no donava ni un duro per la meva planta d'alfàbrega. Bàsicament, per tres raons:
  1. Mai havia plantat llavors. Havia plantat esqueixos i plantes ja fetes, però no llavors. Ho estic fent bé? Les he posat massa fondes? Massa poc? Les estic regant massa? Massa poc?
  2. Representa que les llavors s'han de plantar a la primavera i jo ho estic fent a la tardor.
  3. Les llavors estaven caducades. Molt caducades. S'havien de plantar com a molt tard la primavera de 2012 i estem a la tardor de 2014.
 És per això que tenia dues opcions:
  1. No intentar-ho. Qui es pot creure que viurà?
  2. Intentar-ho. Plantar les llavors allà on jo creia que era convenient. Regar-les el que jo trobava convenient. Posar la galleda amb les llavors al lloc on jo en dic "hivernacle", que si bé no té calefacció durant l'hivern, no crec que baixi dels 10 graus, que és la temperatura que diuen que la planta no aguanta. I esperar que es produís el miracle.
 I la meva sorpresa quan aquest matí he anat a regar-les i he vist això ha sigut considerable.

 Qui es podia pensar que començarien a sortir uns petits brots?

 Sí, ja ho sé. Els brots es poden morir, encara. Els pot tocar la fred. Poden no estar bé perquè estaven caducats. És possible que no els sàpiga cuidar bé. Poden passar un munt de coses.

 Però quan no dones un duro per una cosa i acaba funcionant... aleshores fa molta il.lusió.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Noves incorporacions


 Ahir vaig anar a la botiga de les flors, i he omplert la casa amb noves incorporacions :-)

 Per començar, un muntatge de canyes americanes. La foto és una mica fosca, però és maco!


 Seguim amb una planta d'alfàbrega. La vaig comprar, vaig decidir plantar-la... i llavors, buscant informació, he vist que s'hauria d'haver plantat a la primavera, i no a la tardor :-( De totes maneres, a casa tinc un lloc on no hi passarà fred, i espero que visqui (i fer alguna recepta amb les fulles!!!)


  Per continuar, una planta de l'estil del bruc (que encara he de plantar!), però de color groc. L'any passat en vaig comprar una i se'm va morir, a veure si aquesta es comporta millor.

 I, ja per acabar, un grèvol petit. També s'ha de plantar. A veure si aconsegueixo que es faci ben maco!


dissabte, 30 d’agost del 2014

Arròs amb llenties i verdures


 Perquè no sigui dit que sempre faig coses dolces, aquí el meu dinar d'avui.

 Sovint, per dinar, em faig algun tipus de combinació de pasta/arròs + llegum + verdures. La d'avui ha quedat especialment bona, així que he decidit compartir-la.

 Ingredients: arròs integral, llenties, carbassó, espàrrecs, una pera petita (la meva era ercolina) i una mica de pebre vermell dolç.

 I la recepta, facilíssima! Mentre es bull l'arròs, poso les llenties ja bullides a l'estoig del Lékué, i hi afegeixo els espàrrecs tallats a trossets petits. Ho deixo 3 minuts al microones, mentre pelo la pera i mig carbassó i els tallo a dauets. Un cop acaba el microones, hi poso el carbassó i la pera, acompanyats del pebre vermell, durant 7 minuts més al microones.

 Poso l'arròs al plat, i a sobre tot el que surt del Lékué, ho amaneixo amb una mica d'oli, i a dinar! No sé si ha sigut el pebre vermell, però la veritat és que estava bo!

dimecres, 23 de juliol del 2014

Més galetes


Ahir, com si fos el dia de la marmota, vaig tornar a fer galetes. No puc deixar que les galetes em guanyin, no? A més, necessitava alguna cosa per convidar avui...
La massa la vaig amassar tan bé com vaig saber, i la veritat és que feia millor cara que el dia anterior...

 

 Tot i així, això de poder-la passar pel rodet, ni de conya.

 Però ahir ja tenia experiència, i la primera fornada va quedar força bé:





 I, com que la vida no seria res sense una mica de risc, em vaig dedicar a fer "experiments". La segona fornada portaven una mica de xocolata (ja he après que el proper dia n'hi he de posar més...)




 La tercera portaven compota de poma (i van quedar força bé):




  I la quarta, melmelada de maduixa:



 Les de la compota i la melmelada eren més bones que les altres...

 Així, totes juntes, feien goig:




 I, un cop ben presentades, encara més:




 Així que ja està, han triomfat, i en tornaré a fer :-)


dilluns, 21 de juliol del 2014

Galetes 3 - Matgala 2


 Les companyes de feina de la meva mare em van regalar uns motllos per fer galetes, així que jo avui he decidit fer galetes.

 La veritat és que era un esport de risc, ja que jo no havia fet mai galetes, i a casa no havien fet mai galetes... A més, he buscat a internet, i m'he quedat amb la primera recepta que he trobat, sense contrastar-ne cap altra...






 Així doncs, he començat a fer pastetes :-)

 Si ho intenteu fer, prepareu-vos per embrutir-vos molt les mans! La barreja del sucre, la farina i el llevat no és res. Quan s'hi afegeix la mantega, comença a ser llefiscós. Però amb els ous ja és la pera!

 Però, un cop tot amassat, he obtingut una bona pasta, que se n'ha anat a la nevera durant unes 3 horetes:



 Però alguna cosa no dec haver fet bé. Perquè, tot i que la pasta s'ha endurit, quan ha sigut l'hora de passar-li el rodet, se m'enganxava a tot arreu, i he sigut incapaç de passar-li cap rodet :-(

 Galetes 1 - Matgala 0

 Però no ens deixarem véncer, veritat?

 Així que he agafat el motllo i he intentat igualment fer les galetes...

 No funcionava. Se m'enganxava per tot arreu. M'ha quedat a tot arreu una massa amorfa, sense ser rodona, sense estrelletes i sense res :-(





 Galetes 2 - Matgala 0

 Però les galetes encara tenien un altre às a la màniga... Quan les he posat al forn, s'han expandit, i han acabat fent una galeta-coca:




 Galetes 3 - Matgala 0

 Ah, però n'he après. I com que em quedava pasta, he aconseguit fer galetes que no fossin amorfes, i les he separat una miqueta més:

I després de posar-les al forn, he aconseguit que quedessin una cosa mig presentable. No són les millors galetes del món, però tampoc fan mala pinta...


  Galetes 3 - Matgala 1

 A més, fan molt bona olor (encara no les he provat), així que Galetes 3 - Matgala 2.

 Ara ja només falta tornar-les a provar de fer un altre dia, seguint 3 consells:

 1. Amassar millor la massa (segons ma mare, se m'enganxava perquè no estava prou amassat)
 2. Fer les galetes més petites
 3. Separar-les bé a l'hora de coure.




dimecres, 9 de juliol del 2014

Orquídea


 M'han regalat aquesta orquídea:


 A que és xul.la?

 La pregunta ara és: algun consell?

dimarts, 8 de juliol del 2014

Melmelada de plàtan


Altre cop tenia fruita a punt de fer-se malbé, en aquest cas quatre plàtans, i n'havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir tornar a fer melmelada, aquest cop de plàtan.

 Primer de tot, vaig tallar els plàtans a rodanxes, i vaig aprofitar el meu "talla-plàtans" (així us faig enveja... bé, no ho crec).



 Hi havia 400 grams de plàtan, i tocarien uns 200 grams de sucre, però en el paquet que tenia obert només n'hi havia 150, i com que tampoc he provat mai si era massa dolç, ho vaig deixar amb els 150 grams, i el suc de mitja llimona.

 Després d'una hora, cap al foc!





Va estar al foc una hora i mitja ben bona, però finalment va agafar textura de... confitura?


 I d'aquí (amb 4 plàtans!) en van sortir només un parell i mig de potets:



 El resum és que el que ha sortit per mi és massa dolç (però no em feu cas, jo sempre ho trobo tot massa dolç! A casa el troben normal pel que fa a la dolçor), però sí que és molt consistent. No sé si el proper cop hauria de posar-hi aigua, o algun altre tipus de suc perquè no quedés tan consistent. Mentre anava coent, no em semblava que estigués sec, però en reposar ha quedat una cosa consistent, consistent.

 Però vaja, a casa es menjarà igualment...

dilluns, 9 de juny del 2014

divendres, 6 de juny del 2014

L'evolució de la flor globus


 Des de que, a principis d'abril, vaig descobrir que la flor globus havia renascut, he estat fent-ne un seguiment. Així un altre any sabré si el que fa és normal :-)

 Finals de maig/principis d'abril: La planta reneix:



Primera quinzena d'abril: La planta creix molt ràpid:

9 d'abril:



13 d'abril:


Finals d'abril / principis de maig: La planta va fent, sense massa pressa, creixent una mica cada dia, però res espectacular.

 Sant Jordi:



 3 de maig:


Finals de maig: Es comencen a veure les primeres poncelles:

20 de maig:


 27 de maig:



Principis de juny: Les flors ja estan a punt de sortir!

Ahir:


 Avui:



 En no res, tindré les flors globus aquí :-D

 D'acord, en català no es diu flor globus, es diu campaneta xinesa. Però aquí, els anglesos l'han encertat molt més en el nom: la balloon flower és molt més representativa del que és la platycodon, i jo me l'he fet meva...

dilluns, 2 de juny del 2014

Santa Matgala


 Com que ahir era santa Matgala, em vaig dedicar a fer un parell de coques. Una per la feina, una per casa.

 La primera era la típica coca del iogurt, però amb panses a l'interior. La coca va pujar bé, però de cop va fer xuf...


 Però no ens espantéssim pas, tot i l'esbornac, perquè així, nens i nenes, és com va néixer la coca del iogurt amb panses amb una cobertura de xocolata desfeta:


 I la veritat és que, després de provar-lo, estava prou bo i a més, un cop ben muntat, feia bona pinta... No serà l'últim cop que li posi la cobertura!



 El segon era una variació del primer, amb un altre motllo. En comptes de posar la farina normal, aquest tenia 2/3 parts de farina i una tercera part de xocolata en pols...



 Per mi, una mica massa dolça. Però bé, a casa ha agradat... Tot i així, crec que intentaré millorar la primera. Això sí, sempre amb la xocolata per sobre :-)