El roser

 L'any passat, poc després de Sant Jordi, vaig comprar un roser de color taronja. El vaig plantar molt a prop del carrer, sabent que algun dia m'enduria alguna decepció, ja que algú em "robaria" alguna rosa. Això ja ho tenia assumit.

 Per sant Jordi, el roser ja havia començat a treure roses, com aquesta:

 Sincerament, el dia de Sant Jordi no esperava arribar a casa i que la rosa encara seguís allà. Però hi va seguir. I el roser es va anar fent maco. Tant, que ahir li vaig fer una foto per enviar-la a la mama:

 Maco, no?

 Volia tallar alguna de les roses per posar-la en un gerro, però encara en tenia de Sant Jordi, i vaig pensar que ja ho faria un altre dia.

 Doncs us podeu imaginar la cara que se m'ha quedat avui quan he arribat de treballar i no he vist la rosa, i en mirar el roser, m'he trobat això:

 No és que m'hagin "robat" una rosa. Ni tampoc m'han robat un parell de roses. És que m'han arrencat mig roser. A la foto no es veu bé, però està trencat de mala manera. No sé si el podré recuperar, el que sé segur és que aquest any no tornarà a estar com estava aquest matí quan he marxat a treballar.

 Em pregunto qui ho pot haver fet, i per què. Entenc que agafis una rosa. Però, per què trencar (i mig matar) un roser?

 Només espero que a qui sigui que ho hagi fet, el roser l'hagi recompensat amb una bona esgarrinxada!

Noves adquisicions

 El dissabte a la tarda feia un solet (gairebé) de primavera molt maco per arreglar les meves noves "adquisicions".

 L'any passat, per sant Jordi, vaig comprar 4 rosers mini: dos de grocs, dos de taronges. Els grocs van anar a una mateixa jardinera. Els taronges en una altra. A l'estar a la mateixa jardinera, el més normal és que els rosers tinguessin comportaments semblants, però curiosament n'ha sobreviscut un de groc i un de taronja. Els seus "companys" de jardinera (i de color) es van morir. Per què? Crec que val més que no m'hi capfiqui.

 Volia comprar un roser groc per acompanyar el groc i un de taronja per acompanyar el taronja, però... no n'hi havia de taronges. Així que el roser blanc? groc pàlid? acompanyarà al groc:

i el groc acompanyarà al taronja:

 També vaig comprar una fuchsia, que estava destinada a l'entrada de la casa. La idea era posar-la en un lloc on hi tenia plantats pensaments. Però:

 - Em feia pena arrencar els pensaments, perquè estaven molt macos.
 - Però, ja que hi estava posada, em feia il·lusió plantar la fuchsia.

 El resultat? Bé, segurament sigui un sacrilegi, però està tot plantat allà mateix :-P

 Ja sé que no ho hauria de dir, però la veritat és que fa goig. És una llàstima que no fes fotos de l'abans i el després de la majoria de coses de casa, però aquesta és la foto de l'entrada aquest matí, quan sortia per anar a treballar.