dilluns, 24 de març de 2014

La força de la natura (o dels lliris d'aigua!)


 Quan vam comprar la casa, els antics propietaris ens van dir que hi havia uns lliris d'aigua que havien plantat els propietaris anteriors. Els havien intentat matar, desenterrar els bulbs, etc, i seguien vivint.

 A mi m'agraden els lliris, i no els vam treure, però jo els vaig intentar arrancar, perquè feien nosa per posar la tanca. Vam treure uns xiprers que hi havia de tanca amb el veí. Vam remoure la terra per fer uns fonaments. I els bulbs, que jo volia guardar, no els vam veure enlloc.

 Un cop fet tot això, i abans de decidir què fèiem amb tot plegat, vam decidir posar tela asfàltica, i a sobre escorça de pi. Així evitàvem les males herbes, i allà on hi hagi d'haver plantes, ja en plantarem.

 Quina ha estat la meva sorpresa en veure això:


 Exacte!

 El lliri ha trobat el trosset petit de camí que hi ha entre el lloc on acaba la tela i on comença la rajola...

 Una mica més enllà hi ha un "bulto" gros, que suposo que és un altre lliri intentant sortir.

 D'això se'n diu força!

dilluns, 17 de març de 2014

Noves adquisicions


 El dissabte a la tarda feia un solet (gairebé) de primavera molt maco per arreglar les meves noves "adquisicions".

 L'any passat, per sant Jordi, vaig comprar 4 rosers mini: dos de grocs, dos de taronges. Els grocs van anar a una mateixa jardinera. Els taronges en una altra. A l'estar a la mateixa jardinera, el més normal és que els rosers tinguessin comportaments semblants, però curiosament n'ha sobreviscut un de groc i un de taronja. Els seus "companys" de jardinera (i de color) es van morir. Per què? Crec que val més que no m'hi capfiqui.

 Volia comprar un roser groc per acompanyar el groc i un de taronja per acompanyar el taronja, però... no n'hi havia de taronges. Així que el roser blanc? groc pàlid? acompanyarà al groc:



i el groc acompanyarà al taronja:




 També vaig comprar una fuchsia, que estava destinada a l'entrada de la casa. La idea era posar-la en un lloc on hi tenia plantats pensaments. Però:

 - Em feia pena arrencar els pensaments, perquè estaven molt macos.
 - Però, ja que hi estava posada, em feia il·lusió plantar la fuchsia.

 El resultat? Bé, segurament sigui un sacrilegi, però està tot plantat allà mateix :-P



 Ja sé que no ho hauria de dir, però la veritat és que fa goig. És una llàstima que no fes fotos de l'abans i el després de la majoria de coses de casa, però aquesta és la foto de l'entrada aquest matí, quan sortia per anar a treballar.



dimecres, 12 de març de 2014

Melmelada de kiwi


 Ahir vaig descobrir 6 kiwis a la nevera que s'estaven a punt de fer malbé. Així que vaig decidir provar de fer melmelada.






 Vaig seguir un parell de receptes que hi havia per internet, però no vaig fer-ho ben bé com ho deien.

 Ingredients: kiwis, sucre i suc de llimona.

 Els kiwis, un cop pesats, feien 500 grams. Els vaig tallar a daus petitons i els vaig posar a la cassola. Un cop posats a la cassola, hi vaig tirar el suc de mitja llimona de mida mitjana/petita. El que sempre porta controvèrsia és la quantitat de sucre. Havia vist que havia de posar-hi 3/4 parts del pes de la fruita en sucre. Això serien 375 grams, però n'hi vaig posar 300 (3/5 parts).

 Vaig deixar-ho 3 hores que s'anés barrejant.

 Un cop passades les 3 hores, ho vaig posar a coure, a foc molt lent. Per internet havia vist que trigaria uns 40-45 minuts, però a mi em va trigar gairebé 2 hores! Durant aquestes dues hores, anava mirant que tot anés bé, barrejant i, cap al final, xafant els trossos de kiwi que encara quedaven amb una forquilla.

 Al cap de les dues hores (o el temps que sigui) ja es veu que va canviant de color i de textura (i fa bona olor!). Llavors ja només falta posar-ho en pots i deixar-ho refredar.

 Per tant, resumint:

 - kiwis
 - sucre
 - suc de llimona

 - temps: deixar-lo reposar un parell o tres hores, i després dues hores de cocció. No porta feina.

 Opinions crítiques constructives:

 - Jo l'he trobat una mica massa dolça. El proper cop, hauré de provar de fer-la amb una mica menys de proporció de sucre.

Presentació

Després del blog (sense gaire vida últimament) de ciència i escacs...

 Després del blog sobre llibres...

 Ara he decidit explorar el meu cantó més "femení" (quina por!) en un blog amb receptes i cura de plantes (he dit quina por?)

 La idea és que estic fent proves amb diverses receptes i amb diverses plantes, i... bé, en algun moment voldré tornar a fer alguna cosa i m'agradarà saber com ho vaig fer l'últim cop i el resultat que vaig obtenir. M'ho podria guardar en privat (suposo que seria el més sensat...) però he decidit obrir-ho al públic, per si a algú li serveix alguna cosa.

 Contant que les meves habilitats culinàries estan bastant per sota de les de la mitjana, i que les plantes fan el que volen, no crec que sigui un lloc de referència. Però a mi em servirà, i he pensat que potser a vosaltres us interessa :-P