Altre cop tenia fruita a punt de fer-se malbé, en aquest cas quatre plàtans, i n'havia de fer alguna cosa, així que vaig decidir tornar a fer melmelada, aquest cop de plàtan.
Primer de tot, vaig tallar els plàtans a rodanxes, i vaig aprofitar el meu "talla-plàtans" (així us faig enveja... bé, no ho crec).
Hi havia 400 grams de plàtan, i tocarien uns 200 grams de sucre, però en el paquet que tenia obert només n'hi havia 150, i com que tampoc he provat mai si era massa dolç, ho vaig deixar amb els 150 grams, i el suc de mitja llimona.
Després d'una hora, cap al foc!
Va estar al foc una hora i mitja ben bona, però finalment va agafar textura de... confitura?
I d'aquí (amb 4 plàtans!) en van sortir només un parell i mig de potets:
El resum és que el que ha sortit per mi és massa dolç (però no em feu cas, jo sempre ho trobo tot massa dolç! A casa el troben normal pel que fa a la dolçor), però sí que és molt consistent. No sé si el proper cop hauria de posar-hi aigua, o algun altre tipus de suc perquè no quedés tan consistent. Mentre anava coent, no em semblava que estigués sec, però en reposar ha quedat una cosa consistent, consistent.
Però vaja, a casa es menjarà igualment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.