El roser

 L'any passat, poc després de Sant Jordi, vaig comprar un roser de color taronja. El vaig plantar molt a prop del carrer, sabent que algun dia m'enduria alguna decepció, ja que algú em "robaria" alguna rosa. Això ja ho tenia assumit.

 Per sant Jordi, el roser ja havia començat a treure roses, com aquesta:

 Sincerament, el dia de Sant Jordi no esperava arribar a casa i que la rosa encara seguís allà. Però hi va seguir. I el roser es va anar fent maco. Tant, que ahir li vaig fer una foto per enviar-la a la mama:

 Maco, no?

 Volia tallar alguna de les roses per posar-la en un gerro, però encara en tenia de Sant Jordi, i vaig pensar que ja ho faria un altre dia.

 Doncs us podeu imaginar la cara que se m'ha quedat avui quan he arribat de treballar i no he vist la rosa, i en mirar el roser, m'he trobat això:

 No és que m'hagin "robat" una rosa. Ni tampoc m'han robat un parell de roses. És que m'han arrencat mig roser. A la foto no es veu bé, però està trencat de mala manera. No sé si el podré recuperar, el que sé segur és que aquest any no tornarà a estar com estava aquest matí quan he marxat a treballar.

 Em pregunto qui ho pot haver fet, i per què. Entenc que agafis una rosa. Però, per què trencar (i mig matar) un roser?

 Només espero que a qui sigui que ho hagi fet, el roser l'hagi recompensat amb una bona esgarrinxada!

S'acosta la primavera!

 Un narcís florit, un altre a punt, i el jacint ja traient la flor. Això he vist aquest matí sortint de casa :-)

Il.lusió

 La veritat és que no donava ni un duro per la meva planta d'alfàbrega. Bàsicament, per tres raons:

1. Mai havia plantat llavors. Havia plantat esqueixos i plantes ja fetes, però no llavors. Ho estic fent bé? Les he posat massa fondes? Massa poc? Les estic regant massa? Massa poc?
2. Representa que les llavors s'han de plantar a la primavera i jo ho estic fent a la tardor.
3. Les llavors estaven caducades. Molt caducades. S'havien de plantar com a molt tard la primavera de 2012 i estem a la tardor de 2014.

 És per això que tenia dues opcions:

1. No intentar-ho. Qui es pot creure que viurà?
2. Intentar-ho. Plantar les llavors allà on jo creia que era convenient. Regar-les el que jo trobava convenient. Posar la galleda amb les llavors al lloc on jo en dic "hivernacle", que si bé no té calefacció durant l'hivern, no crec que baixi dels 10 graus, que és la temperatura que diuen que la planta no aguanta. I esperar que es produís el miracle.

 I la meva sorpresa quan aquest matí he anat a regar-les i he vist això ha sigut considerable.

 Qui es podia pensar que començarien a sortir uns petits brots?

 Sí, ja ho sé. Els brots es poden morir, encara. Els pot tocar la fred. Poden no estar bé perquè estaven caducats. És possible que no els sàpiga cuidar bé. Poden passar un munt de coses.

 Però quan no dones un duro per una cosa i acaba funcionant... aleshores fa molta il.lusió.

Noves incorporacions

 Ahir vaig anar a la botiga de les flors, i he omplert la casa amb noves incorporacions :-)

 Per començar, un muntatge de canyes americanes. La foto és una mica fosca, però és maco!

 Seguim amb una planta d'alfàbrega. La vaig comprar, vaig decidir plantar-la... i llavors, buscant informació, he vist que s'hauria d'haver plantat a la primavera, i no a la tardor :-( De totes maneres, a casa tinc un lloc on no hi passarà fred, i espero que visqui (i fer alguna recepta amb les fulles!!!)

  Per continuar, una planta de l'estil del bruc (que encara he de plantar!), però de color groc. L'any passat en vaig comprar una i se'm va morir, a veure si aquesta es comporta millor.

 I, ja per acabar, un grèvol petit. També s'ha de plantar. A veure si aconsegueixo que es faci ben maco!

Arròs amb llenties i verdures

 Perquè no sigui dit que sempre faig coses dolces, aquí el meu dinar d'avui.

 Sovint, per dinar, em faig algun tipus de combinació de pasta/arròs + llegum + verdures. La d'avui ha quedat especialment bona, així que he decidit compartir-la.

 Ingredients: arròs integral, llenties, carbassó, espàrrecs, una pera petita (la meva era ercolina) i una mica de pebre vermell dolç.

 I la recepta, facilíssima! Mentre es bull l'arròs, poso les llenties ja bullides a l'estoig del Lékué, i hi afegeixo els espàrrecs tallats a trossets petits. Ho deixo 3 minuts al microones, mentre pelo la pera i mig carbassó i els tallo a dauets. Un cop acaba el microones, hi poso el carbassó i la pera, acompanyats del pebre vermell, durant 7 minuts més al microones.

 Poso l'arròs al plat, i a sobre tot el que surt del Lékué, ho amaneixo amb una mica d'oli, i a dinar! No sé si ha sigut el pebre vermell, però la veritat és que estava bo!

Més galetes

Ahir, com si fos el dia de la marmota, vaig tornar a fer galetes. No puc deixar que les galetes em guanyin, no? A més, necessitava alguna cosa per convidar avui...
La massa la vaig amassar tan bé com vaig saber, i la veritat és que feia millor cara que el dia anterior...

 

 Tot i així, això de poder-la passar pel rodet, ni de conya.

 Però ahir ja tenia experiència, i la primera fornada va quedar força bé:

 I, com que la vida no seria res sense una mica de risc, em vaig dedicar a fer "experiments". La segona fornada portaven una mica de xocolata (ja he après que el proper dia n'hi he de posar més...)

 La tercera portaven compota de poma (i van quedar força bé):

  I la quarta, melmelada de maduixa:

 Les de la compota i la melmelada eren més bones que les altres...

 Així, totes juntes, feien goig:

 I, un cop ben presentades, encara més:

 Així que ja està, han triomfat, i en tornaré a fer :-)

Galetes 3 - Matgala 2

 Les companyes de feina de la meva mare em van regalar uns motllos per fer galetes, així que jo avui he decidit fer galetes.

 La veritat és que era un esport de risc, ja que jo no havia fet mai galetes, i a casa no havien fet mai galetes... A més, he buscat a internet, i m'he quedat amb la primera recepta que he trobat, sense contrastar-ne cap altra...

 Així doncs, he començat a fer pastetes :-)

 Si ho intenteu fer, prepareu-vos per embrutir-vos molt les mans! La barreja del sucre, la farina i el llevat no és res. Quan s'hi afegeix la mantega, comença a ser llefiscós. Però amb els ous ja és la pera!

 Però, un cop tot amassat, he obtingut una bona pasta, que se n'ha anat a la nevera durant unes 3 horetes:

 Però alguna cosa no dec haver fet bé. Perquè, tot i que la pasta s'ha endurit, quan ha sigut l'hora de passar-li el rodet, se m'enganxava a tot arreu, i he sigut incapaç de passar-li cap rodet :-(

 Galetes 1 - Matgala 0

 Però no ens deixarem véncer, veritat?

 Així que he agafat el motllo i he intentat igualment fer les galetes...

 No funcionava. Se m'enganxava per tot arreu. M'ha quedat a tot arreu una massa amorfa, sense ser rodona, sense estrelletes i sense res :-(

 Galetes 2 - Matgala 0

 Però les galetes encara tenien un altre às a la màniga... Quan les he posat al forn, s'han expandit, i han acabat fent una galeta-coca:

 Galetes 3 - Matgala 0

 Ah, però n'he après. I com que em quedava pasta, he aconseguit fer galetes que no fossin amorfes, i les he separat una miqueta més:

I després de posar-les al forn, he aconseguit que quedessin una cosa mig presentable. No són les millors galetes del món, però tampoc fan mala pinta...

  Galetes 3 - Matgala 1

 A més, fan molt bona olor (encara no les he provat), així que Galetes 3 - Matgala 2.

 Ara ja només falta tornar-les a provar de fer un altre dia, seguint 3 consells:

 1. Amassar millor la massa (segons ma mare, se m'enganxava perquè no estava prou amassat)
 2. Fer les galetes més petites
 3. Separar-les bé a l'hora de coure.